La paraula entusiasme, d’origen grec, signifi ca emoció
des de les entranyes, agitació interior, possessió dels
déus. És un bé interior que traspassa tots els estrats de
la persona. És densitat emocional que afecta el cos,
la vida mental, la imaginació, el pla de les relacions
socials i la mateixa vida sexual. És una mena d’energia
que empeny a establir vincles, a sortir de nosaltres
mateixos per crear ponts d’empatia i de complicitat.

Gratuït és allò que no cerquem ni busquem, allò que no
esperem, que està fora dels càlculs racionals i que ningú
no preveu que passarà, fi ns que, fi nalment, s’esdevé.
És l’inesperat, allò que s’esdevé contra pronòstic, que
irromp en la pròpia vida i la capgira de ple. És el que
no hem planifi cat, ni hem cercat obstinadament. Hi
ha, encara, una segona forma d’entendre la gratuïtat.
És gratuït allò que no respon a l’interès, el que es fa
desinteressadament, sense esperar algun resultat a canvi.
És gratuït allò que es dóna sense esforç, allò que no
s’ha de pagar per a adquirir-ho.

La soledad no es un objetivo que queramos perseguir. Es una vivencia del alma, una experiencia por la que podemos pasar. El ser humano no es sólo el animal social que teje vínculos con los suyos para defenderse de los enemigos y ayudarse mutuamente. También se retira, toma distancia, se aleja de la comunidad. Este libro no es un manifiesto contra la soledad. Tampoco es una defensa de la vida solitaria. Es una apología de la soledad, de este bello estado tan necesario para el desarrollo completo de la persona y de sus facultades.

El seny, com un tret del nostre ethos, és la nostra forma autòctona de saviesa, entesa com una capacitat que mesura i rebutja tot allò que és extravagant i forassenyat. Les persones que tenen seny i que obren assenyadament van molt buscades, especialment en un món com el nostre on fàcilment allò que brilla més és la bestiesa. Aparentment, el seny és una virtut discreta, perquè no brilla, però quan manca, quan no hi és, es troba molt a faltar. No pertany a una classe determinada de persones i es podria definir com un valor, però també com una virtut, fins i tot com una forma de vida.

La inteligencia espiritual pone en juego el desarrollo pleno no sólo de la persona sino de las culturas y de los pueblos. Todo ser humano en toda comunidad humana dispone de una inteligencia espiritual que no se adscribe a una obediencia religiosa determinada. Más allá de ésta, todo ser humano tiene un sentido y unas necesidades íntimas de orden espiritual tales como la felicidad, el bienestar integral y el goce de la belleza y de la cultura.
En contextos de anemia espiritual como en el que nuestro tiempo se encuentra, el desarrollo de la inteligencia espiritual abre horizontes nuevos e insospechados en el corazón mismo de la rutina diaria, de la inmediatez y del interés a corto plazo.